Introducció

En Joanet ara té sis anys i ja ha assolit moltes de les funcions i competències que tindrà quan sigui adult. En només setanta-dos mesos ha tingut lloc al seu cos l’evolució més gran de tota la seva vida. Però encara li queda un bon camí per poder ser considerat un adult.

En Miquel i na Margalida estan a punt de casar-se, ja són dos adults. En aquest moment important al seu cicle vital han decidit formar una parella estable. En Joanet, en Miquel i na Margalida tenen en comú el fet que comparteixen una forma pròpia, diferent a la de qualsevol altra espècie, d’evolucionar i madurar físicament. Però, aleshores, també hi ha marcades diferències entre els tres. Per començar, en Joanet es troba en un moment de la seva evolució física molt diferent dels altres dos, però a més a més, cadascun d’ells porta una càrrega genètica diferent, i el pes de l’herència és poderós. Per altra banda, l’ambient en el qual han crescut i han estat educats també és diferent, i totes aquestes coses fan que la seva evolució física sigui —i ho continuarà sent— diferenciada. Justament per aquests motius cada persona és irrepetible, ja que tots tenim una evolució pròpia.

Tornem-hi, a la vida d’en Miquel i na Margalida. Com a éssers adults, i per tant, madurs sexualment, que són, és molt probable que aviat vulguin tenir una criatura. El miracle de la vida està a punt de començar de nou. En un moment determinat de la seva relació sexual en Miquel amollarà els seus espermatozoides dintre de na Margalida, i aquests començaran el molt difícil i perillós camí cap a la formació d' una nova vida, és així com comença el període que es denomina prenatal. El creixement físic, del qual parlarem especialment en aquest mòdul, s’inicia aquí i continua fins a l’adolescència, a partir d’aquí queda estacionat, fins que dos adults tornen a donar pas al miracle de la vida.

1. El desenvolupament prenatal

El desenvolupament prenatal és una de les meravelles més impressionants que podem observar, just aquí comença la vida d’un ésser humà. De la petita taca que els pares poden observar a la pantalla de l’ecògraf es desenvoluparà un ésser humà en tota la seva complexitat, el qual un dia serà capaç de pensaments intel·ligents i creatius, així com podrà tenir complexos sentiments. Pensau que Mozart, Einstein, Shakespeare, Miró, etc., varen ser alguna vegada un petit punt com aquest.
En aquest mòdul volem mostrar el desenvolupament físic i psicomotor del nin des del mateix moment de la concepció fins als 12 anys de vida. És a dir, pràcticament tot el període que es diu d’educació infanti i primària.

Important: aquest període prenatal és fonamental per al posterior desenvolupament, és per això que és un període molt delicat, en el qual la mare ha de tenir molta cura.

a. Concepció

Aproximadament a les dues setmanes del període menstrual de la dona un òvul comença a baixar per les trompes de Falopi, es tracta de l’ovulació. Aquest òvul madur només sobreviu dos o tres dies. En aquest temps un espermatozoide, el qual també viu només dos o tres dies, s’ha de desplaçar des de la vagina, on l’ha dipositat l’home, fins a les trompes, per això ha de travessar tot l’úter. Aquest viatge no és gens fàcil per als espermatozoides, la majoria dels quals moren abans de travessar l’úter. El grup d’espermatozoides que arriba a les trompes ja és molt petit, i només un aconseguirà traspassar la membrana de l’òvul, i per tant, serà l’únic que hi penetrarà. De la unió d’aquest espermatozoide i l’òvul es desenvoluparà una nova vida. Cadascuna d’aquestes dues cèl·lules conté la meitat de la càrrega genètica del nou individu.

b. Els períodes germinal, embrionari i fetal

De la cèl·lula que apareix quan s’han ajuntat l’espermatozoide i l’òvul se’n diu zigot.

El període germinal: comença a les poques hores des que la fusió de l’espermatozoide i l’òvul s’ha produït, i es caracteritza perquè s’inicia la divisió cel·lular, la qual té lloc ràpidament: a les primeres hores ja són dues cèl·lules, als dos dies són quatre, després, vuit, setze, etc. Aquest període dura entre deu i dotze dies. Al mateix temps que té lloc aquesta fragmentació el zigot baixa per la trompa fins a arribar a l’úter. És també en aquest moment quan aquest zigot agafa una forma especial que es diu blàstula. Durant la formació de la blàstula a les cèl·lules comença el procés de diferenciació, és a dir, les cèl·lules es divideixen i organitzen en relació amb futures funcions. Al començament de la segona setmana la blàstula arriba a l’úter, i queda allà implantada. En aquest moment s’inicia un nou període anomenat embrionari.

El període embrionari comprèn des del final de la segona setmana fins al final del segon mes de la concepció. Aquesta és una etapa fonamental per al desenvolupament ulterior del nin. En tot aquest cicle el creixement es produeix molt aviat, diàriament tenen lloc canvis importants. Al principi d’aquesta etapa —a les dues setmanes que aquest període s’hagi iniciat, i per tant, a les quatre setmanes d’embaràs— es comencen a formar els teixits i estructures que albergaran, nodriran i protegiran l’embrió, així també es començaran a formar els òrgans. En algunes ocasions en aquest moment la mare encara no sap que està embarassada. En acabar aquest període embrionari ja podem reconèixer el nin com un ésser humà. En el segon mes de gestació el nin ja té les extremitats, un rostre, un cor que batega, un cervell, i els altres òrgans principals, tots els quals aniran creixent i perfeccionant-se els altres mesos.

El nin creix i es desenvolupa dintre del sac amniòtic i s’alimenta a través de la placenta, la qual està unida al nin pel cordó umbilical, totes aquestes estructures també es desenvolupen des del moment de la implantació, i per tant, en aquest període embrionari.

El període següent es diu fetal, i agafa des de l’inici del tercer mes fins al moment del part. Durant aquest cicle continuen desenvolupant-se i creixent els òrgans, fins al punt que es tornen totalment funcionals, el mateix passa amb els membres i músculs.

Al tercer mes aproximadament, el fetus comença a pegar cops de peus, a bellugar-se, a girar-se, a obrir i tancar la boca. En aquest moment apareixen també els primers indicis de diferenciació sexual, apareixen les ungles, les dents (davall les genives), alguns òrgans comencen a funcionar, per exemple, el fetge, els pulmons i l’estómac presenten ja reaccions. Els ossos comencen el període de calcificació. Podríem dir que en aquest moment el fetus ja ha adquirit la majoria dels sistemes i funcions propis d’un ésser humà. El nin fa aproximadament 7 cm i pesa 225 g.

Des del quart fins al sisè mes continuen tots els processos iniciats al trimestre anterior, i és especialment necessari destacar que el cos augmenta de grandària. Com a dades rellevants podem esmentar les següents: apareixen els llavis, comencen a desenvolupar-se les celles i les pestanyes. Al cinquè mes el nin comença a tenir una certa força a les extremitats, fins al punt que la mare sentirà cops del nin per primera vegada. Al sisè mes el nin fa 30 cm i pesa aproximadament 670 g. Els ulls estan ja oberts, prossegueix la formació òssia. En iniciar-se el tercer trimestre, és a dir, al final del sisè mes, el fetus ja es considera viable, és a dir, el nin podria viure fora de la mare en una incubadora i amb cures intensives especials.

Als set mesos el fetus pesa 1.350 g aproximadament, i el seu sistema nerviós ja podria controlar la respiració i la deglució. En aquest mes el cervell evoluciona molt ràpidament, i el fetus ja pot percebre sensacions tàctils, pot sentir dolor i probablement pot sentir sons i renous.

Entre els vuit i nou mesos el fetus s’engrandeix molt aviat, aproximadament uns 200 g per setmana, i comença a preparar-se per sortir al món. Apareix una capa de greix sota la pell, la qual servirà per protegir el nin del fred els primers dies de vida, quan aquest encara no pugui dominar la temperatura corporal. El cervell ja ha avançat molt en el control de conductes complexes, el nin ja és capaç de mostrar moviments bastant precisos, fins i tot ja apareixen els primers períodes de son.

Al final del novè mes el nin ja comença a girar-se cap avall i es prepara per al naixement.

c. Influències prenatals

Tota aquesta evolució prenatal sembla perfectament planificada i té lloc en un context perfectament estèril, pareix que és impossible que passi alguna cosa estranya. La veritat és que quan les condicions ambientals són les ideals, poques vegades apareixen problemes en l’embaràs, exceptuant, és clar, aquells problemes relacionats amb l’herència. Però hi ha ocasions en les quals alguns factors ambientals poden causar problemes amb l’embrió o el fetus. Aquests problemes poden anar des de la mort del nin fins a defectes mentals o físics que poden ser presents en tota la vida del nin. L’estudi d’aquestes anomalies rep el nom de teratologia.
Hi ha un període en el qual les influències ambientals negatives poden causar una sèrie de problemes molt greus, a aquest període se’l coneix amb el nom de «crític». Aquesta fase crítica té lloc entre les dues i les vuit setmanes, encara que en general podríem dir que:
Important: tot el primer trimestre és especialment delicat, ja que és el moment en el qual els òrgans estan en fase de formació.
Els factors que poden afectar el desenvolupament normal del nin a la panxa de la mare són molt diversos, i només n’anomenarem els més importants. En aquest sentit, és necessari assenyalar:

l’alimentació de la mare
les drogues
el tabac
l’alcohol

els medicaments
els factors sanguinis
la radiació
l’estrès

edat de la mare
algunes malalties infeccioses
alguns productes químics.

2. El naixement i els primers mesos

Una vegada han passat nou mesos, i si l’embaràs ha resultat normal, el nin i la mare ja estan preparats per a un moment summament important a les seves vides: el part i el naixement de la criatura. Un part normal es desenvolupa en tres etapes: el treball de part, que dura entre dues i divuit hores aproximadament; el part pròpiament dit, que dura de quinze minuts a dues hores, i l’expulsió de les secundines, que té una durada d’uns vint minuts.

El treball de part comença amb les primeres contraccions de la mare, i el període es caracteritza per la dilatació del coll uterí. Les primeres contraccions es presenten aproximadament cada vint minuts, mentre que les darreres tenen lloc cada tres minuts. En aquest moment normalment es produeixen dos fenòmens, la desaparició del tap mucós i el trencament del sac amniòtic.

Emma.jpg

En el moment en el qual el coll uterí s’ha dilatat totalment i el nin ja està preparat per fer-se independent del cos de la mare, comença el part pròpiament dit. Ara també es produeixen contraccions, les quals són més intenses i duren més temps que les altres. Normalment la primera part del nin que surt a l’exterior és el cap, a aquest moment se li diu «coronament», i el nin sol estar mirant cap al terra. A vegades el nin pot venir de cul, o de cap però mirant al sostre, en aquestes ocasions el part és més complex.

En el període de les secundines es produeix l’expulsió de la placenta.

2.1 Característiques del nadó

Quan el nin ha nascut requereix una adaptació important a la nova situació, i aquesta s’ha de realitzar ràpidament.

És molt important destacar que el nin ha adquirit ja independència de la mare, i totes les funcions que aquesta realitzava per ell passen a ser del nin. Ens referim a les funcions respiratòria, circulatòria, digestiva i de regulació de la temperatura.

Als primers segons de nàixer el nin ja ha de respirar pel seu compte, aquestes primeres respiracions produeixen un canvi fonamental en l’aparell circulatori, ja que la sang ja no es desplaça cap a la placenta, sinó cap als pulmons, per tant, el sistema circulatori deixa de ser fetal. Els nutrients a partir d’aquest moment arribaran al nin a través de la llet, i l’aparell digestiu començarà a funcionar per primera vegada.
El nin ja no estarà sempre a una temperatura constant de trenta-sis graus i mig, sinó que haurà d’adaptar-se a l’ambient, per això serà necessari que el sistema de regulació de la temperatura es posi en marxa. Tots aquests canvis no passen de cop, normalment els primers dies són un període d’adaptació necessari per al nin.

L’any 1953 Virginia Apgar va inventar una prova per determinar el grau d’adaptació del nin a la nova situació, des de llavors aquesta prova s’utilitza arreu del món tot d’una que neix la criatura. Aquesta prova s’aplica un minut després del naixement del nin i es torna a repetir als cinc minuts.
Test d’Apgar: mitjançant aquest examen s’avalua el pols, la respiració, el to muscular, els reflexos generals i el color de la pell. La puntuació màxima són deu punts, i es considera normal l’estat del nin a partir de set, i perillós quan és igual o inferior a quatre.

a. Els reflexos del nadó

Els nins quan neixen tenen una sèrie de reflexos complexos, alguns dels quals es combinen entre si. La majoria d’aquests reflexos desapareixen entre els tres i cinc mesos. A continuació farem una mica d’atenció a alguns.

El reflex de Moro és la reacció que presenta un nadó davant alguna situació que li provoca por. En aquest cas reacciona estenent cadascun dels braços cap al seu propi costat i dirigint-los després cap a davant. És com si volgués agafar-se a algú, tal com faria un ximpanzé si pensa que pot caure quan la seva mare bota d’una branca a una altra.

Quan s’agafa un nadó per davall les aixelles i en posició vertical, i els seus peus toquen una superfície dura, el nin comença a moure les cames com si caminàs. Aquest reflex és conegut amb el nom del reflex de la marxa.

Un altre reflex important és el palmar, i es produeix quan s’estimula el palmell de la mà amb algun objecte o amb la mà de l’adult. En aquest cas, el nin tanca la mà fortament. El mateix succeeix amb els peus.

Un reflex també molt important per al nadó és el reflex d’orientació. Quan al nin se li estimula una galta, es gira cap a aquell costat. És un estímul molt important per trobar el mugró de la mare.

El reflex de succió també és fonamental per a la supervivència. El nin succiona quan qualsevol objecte estimula els seus llavis.

Hi ha més reflexos, però pensam que amb aquests ja n’hi ha prou per comprendre que la seva funció és la supervivència del nin, i probablement són mostres de la nostra evolució com a espècie.

b. Els estats del nadó

A la dècada dels seixanta un investigador que es deia Wolf va descriure els estats pels quals passa un nadó, ell en va identificar un total de sis:

1.El son irregular és un estat en el qual el nin dorm, però no és un son profund, ja que a vegades té els ulls mig oberts.
2.El son regular, en aquest cas el nin sí que dorm profundament.
3.L’estat de somnolència, en el qual el nin està mig despert, mig adormit.
4.L’estat d’alerta inactiva, en el qual el nin està absolutament despert, però està molt quiet, sense cap tipus d’activitat.
5. L’estat d’alerta activa, en aquest estat el nin està despert i manté una intensa activitat física: moviment de braços, cames, ulls, etc.
6.Finalment tenim els plors, el nin plora quan té algun problema: té gana, s’ha fet pipí o caca, té algun tipus de mal, etc. Cadascuna d’aquestes situacions dóna lloc a un tipus de plor diferent que només les mares amb experiència són capaces de distingir

D’aquests estats, el més habitual és el de son, ja sigui regular o no, el nadó passa la major part del temps dormint!, encara que hi ha excepcions, i el menys habitual és el de plors, encara que a alguns pares això darrer no els pareixeria cert!

2.2. El procés del creixement físic

Ja hem vist com el creixement del nin a la panxa de la mare s’accelera al darrer trimestre, quan es prepara per al naixement. Aquest creixement continua a una velocitat molt gran durant els primers anys de vida, però especialment al primer. Aquest creixement físic és el que permetrà al nin desenvolupar la motricitat, i per tant, l’exploració de l’ambient, la qual, per altra banda, és imprescindible per al desenvolupament cognitiu, com podrem veure.

Arnold Gesell els anys trenta ja va investigar la forma com es produïa aquest creixement en els nins, i especialment estava interessat per les seves implicacions en el desenvolupament motriu. Les conclusions que aquest investigador va traure de les seves observacions mostraven que no hi ha diferències importants entre els nins pel que fa a la consecució de les fites més importants, com per exemple: anar de grapes, caminar, agafar un llapis, etc., i que tots les aconsegueixen més o menys al mateix temps.

Opinió de Gesell: les dades obtingudes a les seves investigacions li varen fer pensar que els nins tenen com una espècie de rellotge intern que va marcant el moment precís per a cadascuna d’aquestes conductes motrius. Avui sabem que, en general, els seus descobriments eren bastant encertats, però Gesell va oblidar que l’ambient també té un paper per acomplir en relació amb el desenvolupament físic, i per tant, en relació amb l’adquisició d’aquestes fites ja comentades.

Avui dia sabem que el creixement físic està preprogramat genèticament i que en els gens d’una persona ja és present la informació que ens diu, aproximadament i dins uns marges, quina serà, per exemple, l’alçada d’aquella persona. Però també sabem que, si l’ambient és inadequat, el creixement físic es pot restringir, i si l’ambient és molt bo, pot augmentar. Per ambient entenem en aquest cas una sèrie de variables com ara: l’alimentació, la higiene, les condicions sanitàries, les malalties de causa externa, etc.

Però, atenció!, tant en el cas de viure en un ambient molt pobre o com en un de molt enriquidor hi ha uns marges que no permeten al nin anar molt més enllà del que marca la seva herència. A aquests marges se’ls coneix amb el nom de «marges de reacció».

Per entendre millor aquest concepte anem a un exemple.

Exemple: «Pensem ara en dos nins que, segons la informació que es troba al seu codi genètic, han d’arribar a una alçada d’1,70 m quan siguin adults, un d’ells ha estat tota la infància mal alimentat, mentre que l’altre ha tingut una alimentació molt millor que la normal. És probable que el primer nin tingui un creixement inferior al que estava marcat al seu codi, mentre que l’altre el tingui superior, però cap dels dos no passarà d’uns marges determinats.»

Encara hi ha un altre concepte molt important relacionat amb el creixement.

Alerta!, quan un nin ha viscut en unes condicions ambientals molt negatives, el seu creixement ha quedat restringit, però aquest pot tornar a nivells molt propers als normals en el cas que les condicions tornin positives, i , és clar, si el deteriorament no havia estat molt greu. Aquest procés és conegut amb el nom de «procés de recuperació».

Exemple: Aquest és el famós cas de Kaspar Hauser.

Kaspar Hauser va ser un nin que, al segle 19, va estar empresonat des de molt petit (tant, que ell pensava que sempre havia viscut empresonat) pels seus pares en un espai molt reduït, on no podia posar-se dret ni caminar més de quatre passes. No podia mantenir contacte amb ningú, per un forat li passaven aigua i menjar. Un dia, aprofitant que la porta havia quedat oberta, va escapar i va arribar a la ciutat. En aquell moment ell devia tenir devers setze anys (duia una medalla amb la data de naixement), però era molt baix i prim, pràcticament no podia parlar i no era capaç de mantenir contacte amb altres persones, no tenia llenguatge, i en molts aspectes recordava un animal que havia escapat feia molt poc de la gàbia. Amb el pas dels anys va anar recuperant una mica de pes i també es va estirar una mica. Va aprendre a viure amb altres persones, i també va aprendre a parlar una mica, encara que ho feia bastant malament. A pesar d’aquests aprenentatges, mai no es va poder convertir en una persona normal. La situació en la qual havia viscut tants d’anys ho impedia. Els processos de recuperació havien funcionat, però les condicions ambientals inadequades havien durat massa.

Hi ha dues lleis fonamentals per entendre el creixement i també el desenvolupament psicomotor dels nins.

Segons la llei proximodistal, el creixement i el control del cos s’assolirà seguint un ordre que va des d’un eix central imaginari, que divideix el cos en dues meitats en tota la seva longitud, cap a la perifèria. És a dir, el nin dominarà i controlarà abans les articulacions de l’espatlla que les del canell, i a més a més, el creixement físic, a la panxa de la mare, també ha seguit aquest ordre prèviament.

L’altra llei es diu cefalocaudal. En aquest cas el domini psicomotor i del creixement té lloc des del cap cap als peus, de tal forma que el nin serà capaç de controlar i dominar el cap abans de poder mantenir el tronc adreçat o de poder manipular objectes amb les mans. Des del punt de vista del creixement, aquesta és la causa per la qual el cap del nin, en proporció, és molt més gros que la resta del cos.

2.3 El desenvolupament del cervell

El creixement del cervell està totalment relacionat amb l’evolució del nadó, de tal manera que el desenvolupament psicològic i motor del nin no seria possible sense una maduració cerebral. Aquest creixement és especialment ràpid i complex durant els dos primes anys de vida.

En el moment de nàixer el cervell del nin té aproximadament un 25 per cent de la mida i del pes del d’un adult, cap al primer any ja té aproximadament el 50 per cent, i als dos anys ja té el 75 per cent!

Durant aquests dos primers anys la maduració i el creixement del cervell són molt importants. Aquesta maduració no és igual a totes les àrees del cervell, la primera que madura es l’àrea motriu, seguida de prop per les sensorials: tacte, visió, oïda, i en aquest ordre; després la maduració avança cap a àrees més específiques que permeten l’aparició de moltes funcions psicològiques més concretes, com per exemple, el llenguatge.

Atenció: aquesta maduració segueix una llei segons la qual el cervell madura des de les parts mes internes cap a les més externes (còrtex), per això les conductes al principi de la vida són reflexes. Aleshores, i especialment durant els dos primers anys de vida, el còrtex es desenvolupa ràpidament, així les conductes dels nins es comencen a tornar voluntàries a partir dels tres o quatre mesos. Aquesta maduració també és la causant que, entre el període del primer aniversari i el segon, comenci a dominar el llenguatge i les funcions simbòliques. És important dir que tots aquests processos també estan relacionats amb l’experiència del nin.

El desenvolupament cerebral continua més enllà dels dos anys, ara el més important és l’establiment de connexions entre neurones i l’augment de la velocitat dels impulsos elèctrics, també és important la integració de l’activitat cortical.

Tot això fa que puguin aparèixer processos nous i conductes més complexes en el nin, per exemple, l’atenció. Al mateix temps aquesta maduració permet que, de cada vegada més, el nin tingui un millor llenguatge i domini del cos. Tota aquesta maduració continua durant la infància, i fins i tot alguns aspectes fins a l’adolescència.

3. i 3.1 Desenvolupament físic i psicomotor fins als dos anys

Després del naixement el creixement continua de forma ràpida durant els dos o tres primers anys. Si en nàixer un nin fa una mitjana de 49 cm, a l’any ha passat a fer 74 cm, als dos anys, 84 cm, i als tres, 93 cm. En relació amb el pes, en nàixer fa una mitjana de 3 kg, a l’any fa 9,4 kg, als dos anys fa 12 kg, i als tres anys, 13,7 kg. A partir d’aquest moment l’augment de pes i d’alçada és molt més lent.

3.2 L’aparició de les bases del desenvolupament psicomotor

Una de les conseqüències més importants que té el creixement físic i la maduració cerebral per als nins petits és el desenvolupament psicomotor.

En un ambient com el del nostre món és imprescindible poder desplaçar-se, anar d’un lloc a l’altre, agafar objectes, etc. Precisament la diferència més gran entre un nin d’un any i un nadó és que el primer no para de desmuntar coses a casa, mentre que el segon està quiet al bressol, és a dir, el primer ja ha adquirit una bona part del desenvolupament psicomotor, mentre que el segon no. En aquest any que hi ha d’un nin a l’altre han tingut lloc una sèrie de canvis molt grans en el desenvolupament motor, i aquests canvis tan importants continuen fins als dos anys, a partir d’aquí, podem considerar que les bases del domini psicomotor ja són presents en el nin.

A més a més!: La consecució del desenvolupament psicomotor permet el desenvolupament físic i psicològic posterior. . Moltes de les fites del desenvolupament intel·lectual tenen lloc amb més dificultat, algunes fins i tot no s’assoleixen, si el nin no pot explorar l’ambient. Per poder dur a termaquesta exploració és imprescindible el desenvolupament motor.

El desenvolupament psicomotor té lloc principalment al voltant de dues lleis, les quals expliquen la forma com succeeix, i són les mateixes que hem explicat fa una estona en relació amb el creixement. En aquesta ocasió aquestes lleis expliquen la direcció que segueix el desenvolupament psicomotor.
Llei cefalocaudal. El domini psicomotor comença pel cap del nin, i posteriorment baixa pel tronc fins a arribar a les cames i als peus. Això significa, per exemple, que el nin dominarà i controlarà voluntàriament abans el cap que el tronc o els malucs, etc.

Llei proximodistal. Segons aquesta llei, el domini psicomotor té lloc des d’un eix central imaginari, que divideix el cos en dues meitats de dalt a baix, cap als extrems. Per tant, el nin dominarà, per exemple, abans l’espatlla que el colze, i aquest abans que la mà, etc.

El desenvolupament motor es pot dividir en dues categories generals: el domini dels grans moviments corporals, i el domini dels moviments corporals més petits i fins.

El domini dels grans moviments corporals suposa el control sobre la locomoció i la postura. És a dir, implica el control sobre els moviments dels braços, cames, tronc i cap que ens permeten la locomoció. Però també ens permet el control sobre una sèrie de postures habituals a la nostra espècie, com, per exemple, estar drets, estar asseguts, etc.

El domini dels moviments corporals més precisos suposa el control sobre les habilitats necessàries per utilitzar les mans com a instruments de precisió, i per tant, poder fer activitats com: menjar, escriure, retallar, etc.

Dominar les últimes és més difícil, i els nins tarden més a aconseguir-ho. És important recordar de nou que aquests moviments, quan evolucionen, segueixen les dues lleis abans esmentades.

Calendari d’adquisició d’algunes de les postures més importants

Conducta

Descripció

Edad

Control del cap

La sustentació del cap en línia de prolongació del tronc

3-4 mesos

Coordinació ull-ma

La coordinació entre el ull i la ma per agafar objectes amb precisió

3-4 mesos

Posició assentada

Amb recolçament
Sensa recolçament

4-5 mesos
6-7 mesos

Locomoció a grapes

Desplaçament sobre les mans i els jonois

Cap els 8 mesos

Posició dret

Amb recolçament
Sensa recolçament

9-10 mesos
12 mesos

Caminar

Amb recolçament
Sensa recolçament

11-12 mesos
12-14 mesos

4. Desenvolupament físic i psicomotor dels dos als sis anys i 4.1 Autocontrol i lateralització

En el nin més gran de dos anys, el creixement del cos continua a una velocitat gran, el nin continua augmentant de pes i de mida, però no fa tanta via com fins ara, i a més a més, els canvis que tenen lloc ja no són tan importants.

El cervell també continua el seu desenvolupament, el qual, com ja hem comentat abans, consisteix en l’establiment de connexions entre neurones i l’augment de la velocitat dels impulsos elèctrics, també és important la integració de l’activitat cortical. Tot això fa que puguin aparèixer conductes motrius més complexes. El nin domina cada vegada amb més facilitat el cos, i ho fa a través d’un autocontrol cada cop major. Això sí, la velocitat amb la qual s’adquireixen aquests nous aspectes del domini psicomotor és més lenta que la que hem pogut veure fins ara, però els canvis són molt importants. Els moviments del nin s’afinen cada cop mes, i les seves accions són molt més precises a causa de l’autocontrol que ha aparegut.

Seguint la llei cefalocaudal, el nin transpassa el bon domini que ja té dels braços a les cames, amb les quals cada vegada podrà fer moviments més precisos, especialment aquells grans moviments relacionats amb aspectes complexos de la marxa, per exemple, el nin serà capaç d’aprendre a córrer més coordinadament i amb més equilibri, accelerar, frenar, botar, pujar i baixar escales sense dificultat, etc.

Seguint la llei proximodistal, també millora d’una forma molt important en el nin el control sobre els moviments fins i precisos de la mà (canell i dits); per exemple, el nin comença a dominar els moviments necessaris per agafar un llapis i començar a dibuixar, i una mica més tard, a escriure, retallar paper amb estisores, etc.

En aquesta època té lloc també la lateralització de la mà, el peu, i l’ull. La majoria dels nins tindran una lateralització dretana, altres, una d’esquerrana, i finalment, alguns pocs la tindran mixta, i normalment els nins han d’estar plenament lateralitzats als cinc o sis anys. No és bo contrariar la natura, per això s’ha de deixar al nin que mantingui la seva lateralització, sigui quina sigui.

4.2 L'aparició de l'esquema corporal

Aquesta millora del domini psicomotor no té tan sols a veure amb el que és físic, sinó també amb el que és psicològic. És a partir dels dos o tres anys quan comença, gràcies a l’aparició de la funció simbòlica, a sorgir el domini de l’esquema corporal.

L’esquema corporal és la representació mental que tenim del nostre propi cos, especialment en situacions de moviment en l’espai. El domini de l’esquema corporal és totalment necessari per poder realitzar moviments complexos, tots utilitzam aquesta representació mental del nostre cos quan fem activitats com: ballar, botar tanques, fer una tombarella o simplement conduir.

Aquesta representació mental del cos en moviment no es construeix i apareix de cop. Al contrari, és una construcció molt lenta que requereix, d’una forma molt important:

experiència amb el món físic
experiència amb el món social.

El nin des de petit manipula constantment l’ambient i s’hi mou, aprenent el comportament físic del seu cos en situacions de moviment. Però, a més a més, aquesta representació requereix, per al seu desenvolupament, experiències socials. El nin, abans de poder observar com a propis els seus moviments a l’espai, és capaç d’observar els d’altres. A poc a poc aprendrà a reconèixer el seu cos com a propi i compararà els seus moviments amb els d’aquelles persones que fins ara havia observat.

D’aquesta manera, el nin serà cada cop més apte per dominar el cos, atès que ja en té una representació mental, així com representacions d’aquest en moviment a l’espai i al temps. Aquesta construcció del jo corporal està ja molt reeixida als cinc anys, quan el nin comença a entendre conceptes com dalt, baix, davant, darrera, dreta, esquerra, etc. Però, fins als dotze anys no culmina del tot el domini de l’esquema corporal.

4.3 El domini psicomotor

Aquests processos d’autocontrol, lateralitat i aparició de l’esquema corporal permeten el que es diu «el domini psicomotor». Tots produeixen de forma conjunta i continuada els cada vegada majors control i precisió dels moviments del cos. Però, hi ha una sèrie d’aspectes, que encara que es podrien trobar dins alguns dels conceptes que fins ara hem explicat, voldríem comentar per separat, per la importància que tenen, i són aquests:

Un dels aspectes que cal destacar quan parlam del domini psicomotor en aquestes edats és l’aparició de la segmentació. El nin serà de cada cop més capaç de controlar per separat cada segment motor, mentre que els restants resten immòbils. Per això podrà fer moviments precisos en els quals és necessari que només es posin en marxa un nombre molt petit de músculs, per exemple, enfilar grans amb una mà mentre amb l’altra aguanta el fil. Aquest procés no funcionarà totalment fins als set anys.
Un altre procés important és el de coordinació, que és d’efecte contrari al de segmentació. El nin aprèn que és necessari coordinar una sèrie de grups musculars per fer moviments complexos, per exemple, un servei de tennis. El to muscular serà controlat directament pel nin, de tal forma que aplicarà la força necessària per a cada moviment.

Per una altra banda, el nin aprèn a controlar la respiració, amb la qual cosa guanya en resistència.
També té, cada vegada més, un millor equilibri.

5. El desenvolupament més enllà dels sis anys

Totes aquestes capacitats psicomotores continuen desenvolupant-se i millorant-se fins després de l’adolescència, però el més important s’ha donat ja. A partir d’ara les capacitats aniran millorant a poc a poc i més lentament. Els moviments d’estabilitat, de manipulació, de control es desenvolupen més en aquells nins que practiquen assíduament una activitat física. El desenvolupament de la musculatura i de les articulacions també juga un paper important en aquest desenvolupament a partir dels 6 anys, així com del nervis que els controlen. La maduració encefàlica és també un punt a tenir en compta. Tots aquests aspectes físics variaran de forma més important a l’adolescència que ara mateix.