« 3.2 L’aparició de les bases del desenvolupament psicomotor | Main | 4.2 L'aparició de l'esquema corporal »

4. Desenvolupament físic i psicomotor dels dos als sis anys i 4.1 Autocontrol i lateralització

En el nin més gran de dos anys, el creixement del cos continua a una velocitat gran, el nin continua augmentant de pes i de mida, però no fa tanta via com fins ara, i a més a més, els canvis que tenen lloc ja no són tan importants.

El cervell també continua el seu desenvolupament, el qual, com ja hem comentat abans, consisteix en l’establiment de connexions entre neurones i l’augment de la velocitat dels impulsos elèctrics, també és important la integració de l’activitat cortical. Tot això fa que puguin aparèixer conductes motrius més complexes. El nin domina cada vegada amb més facilitat el cos, i ho fa a través d’un autocontrol cada cop major. Això sí, la velocitat amb la qual s’adquireixen aquests nous aspectes del domini psicomotor és més lenta que la que hem pogut veure fins ara, però els canvis són molt importants. Els moviments del nin s’afinen cada cop mes, i les seves accions són molt més precises a causa de l’autocontrol que ha aparegut.

Seguint la llei cefalocaudal, el nin transpassa el bon domini que ja té dels braços a les cames, amb les quals cada vegada podrà fer moviments més precisos, especialment aquells grans moviments relacionats amb aspectes complexos de la marxa, per exemple, el nin serà capaç d’aprendre a córrer més coordinadament i amb més equilibri, accelerar, frenar, botar, pujar i baixar escales sense dificultat, etc.

Seguint la llei proximodistal, també millora d’una forma molt important en el nin el control sobre els moviments fins i precisos de la mà (canell i dits); per exemple, el nin comença a dominar els moviments necessaris per agafar un llapis i començar a dibuixar, i una mica més tard, a escriure, retallar paper amb estisores, etc.

En aquesta època té lloc també la lateralització de la mà, el peu, i l’ull. La majoria dels nins tindran una lateralització dretana, altres, una d’esquerrana, i finalment, alguns pocs la tindran mixta, i normalment els nins han d’estar plenament lateralitzats als cinc o sis anys. No és bo contrariar la natura, per això s’ha de deixar al nin que mantingui la seva lateralització, sigui quina sigui.

November 18, 2004 | Permalink